LÀMINA TINGÜS - Sócsensible, refinat, ‘molt artístic, no?’. T’estalvio la feina de decorar lesblanques parets impersonals de la segona residència de la costa. Em penges ambtanta satisfacció com si la foto l’haguessis feta tu; però al capdavall, haestat el teu gust innat qui t’ha fet triar-me d’entre totes les altres imatgespredissenyades. (Llàstima que la reproducció parcial de Klimt no et combinavaamb la funda del sofà). T’he fet dubtar força entre les pedretes apilades,l’estampa parisien (amb la torre Eiffel inclosa amb subtilesa,per favor, no sou uns provincians) i el primer pla del narcís en flor. Si fosper l’habitació de la nena ho tindríeu clar, Audrey Hepburn és aposta segura,però ai las! És per la saleta d’estar. A més ara la nena se us ha fet punki ino vol res que no sigui de Soziedad Alkoholica, per a màxim disgust de la tietaAmparo. Però és igual, repeteix el mantra i surt d’aquest femer de calces ipapers; en el pla públic quedo jo. Mireu com es perd el camí cap a la platjaentre les boires, la sorra ondulada per la brisa, el canyissar al fons, el martranquil. És allò una barqueta? I tot en un blanc i negre molt zen. Sóctranquil·litat, assossegament, harmonia, calma, repòs, concòrdia, quietud,agradable reunió familiar. És igual que després us foteu a crits davant meu. Jous miro plàcid des de la paret. Per què haver d’esperar a que els convidats esformin una idea de vosaltres quan els la pots donar directament una ullada a laparet? Estigueu tranquils, que heu comprat AMOR.
CUINA AHALÅ - Joc d’estovalles individuals, plat, bol,cullera, forquilla, ganivet, palets xinesos, got. Un encontre casual amb unsamics pel carrer? Demostreu el vostre esperit jove amb un espontani ‘Ai, voleupujar?’, preparats per a qualsevol imprevist, sense molestar-vos per com estaràla casa (igualment, està obsessivament neta, no teniu de què disculpar-vos). Enun moment, obriu l’armariet (el dels poms de peltre d’efecte envellit), emdesplegueu amb gest natural damunt de la taula (que no se us noti l’orgull, sius plau, que queda fatal) i ja ho teniu.
· Estovalles individuals (així sembla que s’ha de recollir menys), d’undesenfadat entreteixit de branquillons sintètics amb mesurat efecte rústic
· Plat gros, blanc i relluent amb un levíssim solc en un marge (no va fermal, simplement era per diferenciar el model PLÄ dels altres quaranta models deplats grossos i blancs i relluents)
· el bol gràcies al qual des de la seva compra el consum d’arròs a casa haincrementat un 40% (a causa del seu ideograma japonès al fons)
· cullera panxuda, ganivet ondulant i forquilla de tres dents, per atacarsense reserves i amb actitud tot tipus de menjar macrobiòtic
· el got TENJI, de fusta fosca de salze, ideal ja sigui per beure aigua, vio el repertori policromat de tes
Però no acabo aquí.Mentre un de vosaltres va a buscar una ampolla de vi negre amb aire extasiat,l’altre pot fer la pregunta: ‘Qui menja amb bastonets?’ mentre els empunyatriomfant. Efectivament, consto de bastonets per endinsar-vos encara més en lavostra fal·làcia orientalista quan compreu rotllets de primavera a l’Eismann. Iamb un ribet a l’extrem a conjunt amb el de la cullera, la forquilla i elganivet, per si els problemes tècnics d’Occident fa que te n’hagis de servir enmoments crítics.
Un apunt; no és queno cregui en tota la història del lliure albir, però hauríeu d’estar fent els500m carro per apoderar-vos d’un wok, si és que no en teniu. Tenir-me a mi hoimplica, com tenir el meu company de ceràmica i pigments d’argila implica teniruna olla per tagín. Pensava que us ho haurien dit a la botiga. No les he fetesjo, les normes. Heu estat vosaltres.
Com anava dient, lagamma cromàtica de plat i bol lliga a la perfecció amb un menú vegetarià(efecte únic en la tríade tofu – bròquil - sèsam), però no desentona ni faquedar malament a ningú que vulgui menjar-se un bon tou de carn crua ipalpitant.
Dit això, ja podeudestapar l’ampolla de Raimat i omplir totes les meves cavitats amb risottos,amanida de wakame, truites de verdures, guacamole i croquetes de ceps. Sóc tanobert, amable, multicultural i desenfadat que no m’irritaré quan us sentirepetir les anècdotes de l’altre sopar (que tots us n’esteu adonant, que sónrepetides, però millor les altes riallades que l’entrexocar dels bastonets), ocriticar l’amic que tot just menjava amb fruïció fruits secs del meu bolcomplementari l’altre dia. Quan, encesos pel vi, els amfitrions comenceu allençar-vos pulles (‘Sempre em fas igual, joder’, ‘Per això no m’agrada parlaramb tu’), la dona de l’altra parella podrà observar, entusiasmada, que dins delbol per l’amanida hi ha un subtilíssim gravat d’un paisatge d’Hokusai. I algunde vosaltres començarà una conversa a partir d’això, i us barallareu perfregar-me. Al final, en senyal de la despreocupació juvenil recuperada, no hofarà ningú, i la crosta de l’hummus coronarà el meu front post-new age unparell de dies ben bons.
GLAÇONERA FANI–Curiosament, els estius eren més divertits quan no se’m necessitava. Quan laglaçonera era aquella blanca quadrada de vores tallants de condicionshigièniques dubtoses rescatada del congelador de l’avi. Ara el pes de ladiversió recau en nosaltres, perquè està clar que amb un matrimoni a puntd’anar-se’n a la merda, un parell de nens amb amics horribles i mal educats iuna trepa d’amics sonsos de conveniència i per proximitat, aquí no hi ha Déuque es diverteixi de debò. I aquí entro jo a l’hora del vermut. Verd llima,turquesa, blau elèctric, groc fosforescent; formes de cors, d’estrelles, depeixos, amb lletres (escriu el teu poema-refresc!), d’smileys. Sóc lapròtesi acolorida externa de l’alegria que manca en cadascun de vosaltres. I de làtex 100% ecològici 100% manipulable! Amb la vora una mica cap amunt perquè no vessi! Amb receptes de granissats tropicals a la caixa on venia! És que us calalguna cosa més?!
COBRELLIT KUKI–Blanc, pur, límpid, amb estampat de flors, petitet, a cada pam. Piquet de blau,piquet de verd, piquet de malva. Una fulla modernista cada quatre grupets. Així, ja està. EstudioHumanitats, m’agrada Rilke i follo molt. De tant en tantm’inspiro i vaig a la Filmoteca dues setmanes seguides, per si em trobol’Enric. No ho saben gaire persones però tinc un blog de textos monis sobre lesgotes de les finestres a l’hivern, els remolins de fulles a la tardor, l’olorde primavera a la... primavera i les bicicletes a l’estiu. Sóc una peça única,sensible i insubstituïble en aquest univers que a vegades em fa mal però queregularment genera noves temporades Oysho.
CUINA AHALÅ - Joc d’estovalles individuals, plat, bol,cullera, forquilla, ganivet, palets xinesos, got. Un encontre casual amb unsamics pel carrer? Demostreu el vostre esperit jove amb un espontani ‘Ai, voleupujar?’, preparats per a qualsevol imprevist, sense molestar-vos per com estaràla casa (igualment, està obsessivament neta, no teniu de què disculpar-vos). Enun moment, obriu l’armariet (el dels poms de peltre d’efecte envellit), emdesplegueu amb gest natural damunt de la taula (que no se us noti l’orgull, sius plau, que queda fatal) i ja ho teniu.
· Estovalles individuals (així sembla que s’ha de recollir menys), d’undesenfadat entreteixit de branquillons sintètics amb mesurat efecte rústic
· Plat gros, blanc i relluent amb un levíssim solc en un marge (no va fermal, simplement era per diferenciar el model PLÄ dels altres quaranta models deplats grossos i blancs i relluents)
· el bol gràcies al qual des de la seva compra el consum d’arròs a casa haincrementat un 40% (a causa del seu ideograma japonès al fons)
· cullera panxuda, ganivet ondulant i forquilla de tres dents, per atacarsense reserves i amb actitud tot tipus de menjar macrobiòtic
· el got TENJI, de fusta fosca de salze, ideal ja sigui per beure aigua, vio el repertori policromat de tes
Però no acabo aquí.Mentre un de vosaltres va a buscar una ampolla de vi negre amb aire extasiat,l’altre pot fer la pregunta: ‘Qui menja amb bastonets?’ mentre els empunyatriomfant. Efectivament, consto de bastonets per endinsar-vos encara més en lavostra fal·làcia orientalista quan compreu rotllets de primavera a l’Eismann. Iamb un ribet a l’extrem a conjunt amb el de la cullera, la forquilla i elganivet, per si els problemes tècnics d’Occident fa que te n’hagis de servir enmoments crítics.
Un apunt; no és queno cregui en tota la història del lliure albir, però hauríeu d’estar fent els500m carro per apoderar-vos d’un wok, si és que no en teniu. Tenir-me a mi hoimplica, com tenir el meu company de ceràmica i pigments d’argila implica teniruna olla per tagín. Pensava que us ho haurien dit a la botiga. No les he fetesjo, les normes. Heu estat vosaltres.
Com anava dient, lagamma cromàtica de plat i bol lliga a la perfecció amb un menú vegetarià(efecte únic en la tríade tofu – bròquil - sèsam), però no desentona ni faquedar malament a ningú que vulgui menjar-se un bon tou de carn crua ipalpitant.
Dit això, ja podeudestapar l’ampolla de Raimat i omplir totes les meves cavitats amb risottos,amanida de wakame, truites de verdures, guacamole i croquetes de ceps. Sóc tanobert, amable, multicultural i desenfadat que no m’irritaré quan us sentirepetir les anècdotes de l’altre sopar (que tots us n’esteu adonant, que sónrepetides, però millor les altes riallades que l’entrexocar dels bastonets), ocriticar l’amic que tot just menjava amb fruïció fruits secs del meu bolcomplementari l’altre dia. Quan, encesos pel vi, els amfitrions comenceu allençar-vos pulles (‘Sempre em fas igual, joder’, ‘Per això no m’agrada parlaramb tu’), la dona de l’altra parella podrà observar, entusiasmada, que dins delbol per l’amanida hi ha un subtilíssim gravat d’un paisatge d’Hokusai. I algunde vosaltres començarà una conversa a partir d’això, i us barallareu perfregar-me. Al final, en senyal de la despreocupació juvenil recuperada, no hofarà ningú, i la crosta de l’hummus coronarà el meu front post-new age unparell de dies ben bons.
GLAÇONERA FANI–Curiosament, els estius eren més divertits quan no se’m necessitava. Quan laglaçonera era aquella blanca quadrada de vores tallants de condicionshigièniques dubtoses rescatada del congelador de l’avi. Ara el pes de ladiversió recau en nosaltres, perquè està clar que amb un matrimoni a puntd’anar-se’n a la merda, un parell de nens amb amics horribles i mal educats iuna trepa d’amics sonsos de conveniència i per proximitat, aquí no hi ha Déuque es diverteixi de debò. I aquí entro jo a l’hora del vermut. Verd llima,turquesa, blau elèctric, groc fosforescent; formes de cors, d’estrelles, depeixos, amb lletres (escriu el teu poema-refresc!), d’smileys. Sóc lapròtesi acolorida externa de l’alegria que manca en cadascun de vosaltres. I de làtex 100% ecològici 100% manipulable! Amb la vora una mica cap amunt perquè no vessi! Amb receptes de granissats tropicals a la caixa on venia! És que us calalguna cosa més?!
COBRELLIT KUKI–Blanc, pur, límpid, amb estampat de flors, petitet, a cada pam. Piquet de blau,piquet de verd, piquet de malva. Una fulla modernista cada quatre grupets. Així, ja està. EstudioHumanitats, m’agrada Rilke i follo molt. De tant en tantm’inspiro i vaig a la Filmoteca dues setmanes seguides, per si em trobol’Enric. No ho saben gaire persones però tinc un blog de textos monis sobre lesgotes de les finestres a l’hivern, els remolins de fulles a la tardor, l’olorde primavera a la... primavera i les bicicletes a l’estiu. Sóc una peça única,sensible i insubstituïble en aquest univers que a vegades em fa mal però queregularment genera noves temporades Oysho.
